La botifarra en tercer lloc.

Ahir Rac 1 va dedicar l'espai " la pregunta del dia" a preguntar als seus oients, "quin és el teu joc de taula preferit?"

El resultat que el teniu tot seguit ens diu que el parxís està en primer lloc i que la botifarra està en tercera posició, empatat amb els escacs i uno.

Personalment m'hagués agradat més una primera o segona posició però segur que aquesta és la realitat. Em sorprèn que en aquesta enquesta no surt el domino o altres jocs de cartes que tenen molta tradició. De fet les enquestes normalment són imprevisibles.

Resultats de l'enquesta a RAC 1:

Quin és el teu joc de taula preferit?

Parxis 20%
Scrabble 12% Trivial 12% Risk 12%
Botifarra 10% Escacs 10% Uno 10%
altres jocs 14%

Per cert, l'altre dia quan vaig anar a fer una partida amb la gent de Cambrils a un bar de Vilafortuny que fa anys que cada tarda s'omple de gent jugant a la botifarra i al domino, un senyor de Mont-roig, el Badia, em comentava els orígens de la "botifarra". M'explicava que quan ell era jove el joc es deia "manilla". Que es jugava amb parelles però que no es cantava pal. Que la última carta que quedava quan es repartia es girava i aquell era el pal. Com mai havia escoltat aquesta versió la vaig buscar a la xarxa i efectivament, la botifarra ve de la manilla.

Descripció de la recerca:

La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

Diferències amb la botifarra
El joc de la manilla es diferencia del de la botifarra en els següents punts:
-No es pot escollir trumfo.

-El jugador que reparteix ha d'ensenyar la seva última carta que és la que marcarà el trumfo. En conseqüència, mai es podrà fer botifarra.
-Quan es recull una mà s'han d'ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de col·locar-les al pilot corresponent.
-No es barregen les cartes al començament de cada dat. Només es poden fer escapçades sense intercalar les cartes. Aquesta peculiaritat afavoreix el fet que els jugadors tinguin moltes cartes d'un mateix pal. Aquesta norma, juntament amb el fet que les cartes es recullen ordenadament fa que els més hàbils jugadors puguin deduir bastant acuradament les cartes dels altres jugadors, a partir de les seves, si recorden com s'han jugat al dat anterior.

L'Alguer. Moments inoblidables.

Pels que encara no heu fet vacances, avui us porto una proposta, l'Alguer:

"Un dia un amic ens va portar a l'Alguer. D'aquesta meravellosa terra me'n vaig endur molts records. Els carrers de l'Alguer tenen un aroma especial, entra dins teu sense demanar permís. Quan t'acomiades saps que tornaràs. La llum natural d'aquesta illa t'enamora, com també t'enamora poder parlar amb ells amb la teva llengua. De l'Alguer vaig venir amb una cosa clara, si mai em perdo segur que em troben allí.

La Franca Masu la vaig conèixer per Santa Tecla a Tarragona. Una nit d'estiu d'aquelles que el temps decideix llençar aigua a galledes. La plaça del Rei semblava un desert, tot preparat i ningú en el carrer. Nosaltres estàvem dins d'una furgoneta amb la Franca i el seu equip. Ella estava preocupada, li feia molta il.lusió cantar a Tarragona. Preocupada i emprenyada!. Va ser la primera persona que vaig escoltar parlar amb alguerès i em va fascinar. De cop i volta la pluja va marxar i va ser just en aquell moment quan les seves romàntiques faccions se li van suavitzar per passar a fer un somriure d'orella a orella. Després ens vam retrobar a l'Alguer on la vaig poder tornar a gaudir, aquesta vegada però acompanyada dels seus veïns, de la seva gent. Algú va definir la Franca com la "Perla de l'Alguer". Realment va estar molt encertat.

Encara em queden moltes coses per descobrir d'aquesta illa màgica, una d'elles és saber si juguen a la botifarra.

D'aquesta escapada vaig tornar amb la motxilla plena de records. Diari d'aquells dies. Gràcis Anton.

Us deixo amb la veu de la Franca Masu i els últims minuts a l'Alguer que em van regalar aquesta posta de sol. "

Un tros del film-concert "Pregàries" de Franca Masu. Imatges antigues de la bella ciutat de l'Alguer, recuperades per l'artista.

Ja ens han visitat més de 1500 persones....

Penyabutinaire arriba a les 1500 visites amb menys d'un mes. El dia que va està concorregut va ser l'1 d'agost amb la seva estrena. La segona posició és un empat tècnic entre el reportatge de la BOOM_15 i el reportatge deàciales festes de Gràcia, en tercer lloc i trobem el MASVISTMAILOU. El dia que es visita més la pàgina son els divendres. L'horari que rebem més navegants és entre les sis i les onze del vespre. El dia amb menys visita sempre coincideix amb cap de setmana i el registre és de 32.

La majoria de visitant arriben de Catalunya. Ens han visitat d'altres països 5 entrades d'Alemanya, 4 d'Estats Units, 1 de Mèxic, 1 de França, 1 de Suecia, 1 d'Uruguay.



En tenim una que el programa la defineix com a "Desconocido". Els puntets vermells són les entrades. El visitant desconegut si amplieu la imatge el trobareu a l'esquerra d'Àfrica al mig del mar.

El buscador més utilitzat Google. La paraula més buscada Penyabutinaire. Enllaços que ens porten més visites són, Alp2500, Forums Butinets, Diari de la Mar.

Risoteràpia amb .... taxin, taxin.... MASVISTMAILOU

Cada dijous dediquem la web de la penyabutinaire a la risoteràpia amb els vídeos que ens porta el Xavi Roca més conegut mundialment per "masvistmailou" i per la banyera que diu tenir a casa seva.
Hi ha un vídeo al youtube que no el podem enllaçar a la pàgina peró si que us recomanem li feu una visita. No hi ha millor cosa perquè t'escoltin per telefon que oferir uns bons regals.... jajajaj... clik aquí per veure el vídeo del contestador.

Fins dijous que ve!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluislleo... reporter gràfic de la Festa Major de Gràcia

Any 1933. Carrer Progrés

BAN 2008 Festa Major de Gràcia

Dos coloms al carrer es gronxenen

un filat de la llum

es fa tard i al forn ja tanquen
és agost i el barri bull (llegir +)

Quan arriba el cap de setmana del 15 d'agost bona part de les poblacions catalanes estan de Festa. Seguir les tradicions al llarg dels anys no és gens fàcil. Gairebé totes les entitats passen moments difícils i són aquelles persones amb esperit associatiu qui han fet que perdurin fins els temps d'avui.

Si aquí li afegim que parlem d'una gran ciutat de ben segur que l'esforç encara estat més gran. Per aquest motiu avui dedico el post aquesta festa amb l'ajuda de "Lluislleo" i el seu ajudant Els dos reporters els teniu a l'esquerra.

El Lluíslleo aquest cap de setmana ha tingut deures i l'hem enviat a fer un reportatge gràfic de les festes de Gràcia.

La història d'aquesta festa ens diu: "Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de Franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..."(...+)

Una de les tradicions més arrelades i coneguda per la resta de Catalunya és la costum de guarnir carrers i balcons. Aquí teniu imatges històriques. En l'edició d'enguany han participat quinze carrers i vint-i-nou balcons i portalades. L'or del 2008 ha estat pel Carrer Joan Blanques de Baix dedicat a les labors de tota la vida i a les àvies. Tot seguit teniu una selecció de fotos del Lluislleo.

Per a veure tot l'álbum clik aquí.

Fins el 21 d'agost els carrers del Barri de Gràcia estan farcits d'activitats per a tots els públics. Agenda.

Tot seguit teniu els barris que van guanyar el segon i trecer premi.
Album Picasa Festes de Gràcia 2008
Carrer Joan Blanques de d'alt. 2on Premi

Carrer Verdí. 3er Premi

Bona Festa Major!!!!!!!!!!!!!

Joan Sol. L'home casteller... el meu avi.

A banda de jugar a la botifarra tinc altres aficions. Una d'elles els castells. A la vostra esquerra de la pantalla teniu una prova de que no us dic pas cap mentida.

L'afició als castells és una herència. "Joan Sol. L'home casteller", la millor definició per aquest home, tal i com van titular el llibre els Xicots de Vilafranca era el meu avi. Com podeu veure a la foto estic amb una camisa verda (castellers de vilafranca), però des de fa 25 anys que em sento dels Xicots de Vilafranca. Els motius d'aquest canvi de camisa queden ben explicats en la petita aportació que vaig fer en el llibre.

Ser néta del Sol ha estat sempre un fet que ho he dut amb molt d'honor. Els Xicots han sabut donar-li aquest home allò que ell va aportar al fet casteller i per la cultura Vilafranquina.

De fet gràcies aquesta colla, el Sol restarà ballant per sempre en una de les coses que més estimava de la seva vida, la Festa Major de Vilafranca. És de ben nascuts agrair allò que fan els altres per tu, per aquest motiu i des d'aquesta pàgina els dono les gràcies a tots i cada un dels membres de l'entitat pel reconeixement que li han concedit amb el suport de l'Ajuntament.

Foto: Festa major Vilafranca. Primera ballada del nan del Sol, President d'honor dels Xicots de Vilafranca

Quan he vist la meva foto de quan era petita m'ha fet gràcia explicar-vos aquest petit racó de la meva vida que sens dubte ha estat clau amb el meu tarannà.
Us deixo amb un reportatge dels 25 anys de la colla, ( post dedicat aquest dia). Us espero a tots els que vulgueu participar els dies 29 i 31 d'agost a fer pinya a la Festa Major. Sí, dic 29 i 31, perquè els Xicots de Vilafranca per la diada de Sant Fèlix continuen sense poder aixecar castells.

Reportatge 25 anys Xicots de Vilafranca ( 5 parts)

"Masvistmailou" primer col.laborador de la penyabutinaire!!!

Darrera d'un dels nicks més originals de butinet (masvistmailou) si amaga Xavi Roca i Ferragut. Ell sempre explica que és un home de muntanya, desprès tots sabem que viu entre Montjuïc i Tibidabo, o sigui que de muntanya!!!!.

Va néixer a Bigues i Riells, fa tres anys que viu a la cap1ital, té 33 anys i escampa la seva simpatia arreu de Catalunya degut a la seva feina de comercial. Els que passem alguna estona amb ell ja sabem que és una persona de caràcter alegre, extravertit i amb un sentit de l'humor envejable.

Li agrada tocar la guitarra, ho fa només davant de la seva xicota i si aquesta ho vol.
En Xavi serà el primer col.laborador d'aquest blog. Un dia a la setmana ens recomanarà un vídeo dels que hagi trobat per la xarxa. Practicarem la "risoterapia" que diuen que té molts beneficis. Superar l'arxiu sonor d'avui serà difícil, però aquest serà el seu repte.