Risoteràpia amb .... taxin, taxin.... MASVISTMAILOU. (3)

El company i col.laborador Masvistmailou un bon dia va decidir agafar vacances sense dir res a l'equip redactor d'aquest espai. Ara que es veu que ja ha sortit de la banyera i té un conflicte obert amb un canari ha tornat a la Penyabutinaire. Us haig de dir que aquesta falta de disciplina per part de Masvistmailou li ha passat factura, suspès de sou i castigat fins setmana Santa sense vacances.

Broma en els vestuaris!

Ji, ji ji !

Aisenyor!!!!!!!!!

Bé esperem que el MASVISTMAILOU continuï amb la seva tasca de fer-nos passar una bona estona!!!!!!!!!!

Celebració 100 anys de l'estelada 1908-2008

Aquests últims dies he tingut aquest blog una mica abandonat. El motiu a estat una petita campanya que vaig començar des del meu blog "diari de la mar" i que s'h anat fent gran, gran i més gran, fins el punt que no he pogut fer els deures que tinguin pendents per divendres i que el dedicaré al campionat de Berga.

Si algun Butinaire s'apunta a la campanya de "penja l'estelada al teu blog!" pot deixar la seva adreça a comentais o bé aquest mail 100anysdestelada@gmail.com.

El resum de la campanya no és altre que sorprenent. Una experiència que no oblidaré mai. El Joan Grau per exemple em va fer aquest dibuix que teniu d'alt, però a banda les mostres de suport fan emocionar cada minut que passa. No seria de ben nascuda si no us expliques que he tingut com a col.laborador directe un butinaire, l'Alp2500. Sense el teu suport Pere, aquest somni compartit no s'hagués complert, gràcies company!

Avui acabo la "petita campanya" amb un petit vídeo que he dedicat a tots els catalans, els d'ahir i els d'avui, però molt especialment a la Comissió de 100 anys de l'estelada.

Pels catalans d'ahir, d'avui i de demà.
1908/2008 100 anys d'estelada

Feliç 11 de setembre, feliç Diada!

La Uosa, el Barça i Costa Rica....

Molts ja hem començat a treballar, d'altres encara estan de vacances. Ara ens queden els records i les anècdotes.
La Rosa coneguda al Butinet per "Uosa" va marxar amb deures dins de la maleta quan va marxar cap a Costa Rica. L'encàrrec era clar: "si trobes alguna cosa curiosa fes fotooooooooo". La Uosa ha fet la foto i ens explica l'anècdota que realment és curiosa. Ens ho explica ella mateixa:

Al restauant MAXI'S de Puerto Viejo (platja de Manzanillo) al bell mig de la zona caribenya de Costa Rica, vàrem conèixer en MAXI, ell és un gran seguidor del Barça que no ha estat mai a espanya i per tant que no ha trepitjat mai el camp nou i que des de la distància porta la passió blau grana a la sang.El seu restaurant és plé de banderes, fotografies, insignies i bufandes blaugranes, regals de socis i seguidors catalans que han anat visitant aquest lloc.

El fet ha generat una maxi-penya barcelonista a puerto viejo i sovint es reuneixen per veure els partits per la televisió.En Maxi ens explica com un dia quan la seva filla va visitar Barcelona el va telefonar des de el camp nou i va sentir en directa el gol que va marcar el Barça contra l'atletic de Bilbao¡¡¡¡¡¡¡jajajajaI ara ve el millor: s'hi mengen unes llagostes boníssimes¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Al final del sopar varem cantar tots junts l'himne del Barça a ritme de bongos, maraques i pinya colada ¡¡¡jajajaPura vida¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Gràcies "Uosa" per compartir aquesta anècdota. Si aquest estiu us heu trobat amb alguna anècdota i la voleu compartir teniu el correu de la penya o bé miratge2005@yahoo.es.

Durant aquests dies he estat de Festa Major a Vilafranca.

La realitat pels que estem fora Vila no és altre que esperar durant un any que arribin aquests tres dies. Són dies que hi ha una bona barreja de sentiments i d'emocions. De l'experiència d'aquests dies molt resumida i amb molt poc temps en teniu una part en el Diari de la Mar i l'altre en aquest petit vídeo que us deixo....

La botifarra en tercer lloc.

Ahir Rac 1 va dedicar l'espai " la pregunta del dia" a preguntar als seus oients, "quin és el teu joc de taula preferit?"

El resultat que el teniu tot seguit ens diu que el parxís està en primer lloc i que la botifarra està en tercera posició, empatat amb els escacs i uno.

Personalment m'hagués agradat més una primera o segona posició però segur que aquesta és la realitat. Em sorprèn que en aquesta enquesta no surt el domino o altres jocs de cartes que tenen molta tradició. De fet les enquestes normalment són imprevisibles.

Resultats de l'enquesta a RAC 1:

Quin és el teu joc de taula preferit?

Parxis 20%
Scrabble 12% Trivial 12% Risk 12%
Botifarra 10% Escacs 10% Uno 10%
altres jocs 14%

Per cert, l'altre dia quan vaig anar a fer una partida amb la gent de Cambrils a un bar de Vilafortuny que fa anys que cada tarda s'omple de gent jugant a la botifarra i al domino, un senyor de Mont-roig, el Badia, em comentava els orígens de la "botifarra". M'explicava que quan ell era jove el joc es deia "manilla". Que es jugava amb parelles però que no es cantava pal. Que la última carta que quedava quan es repartia es girava i aquell era el pal. Com mai havia escoltat aquesta versió la vaig buscar a la xarxa i efectivament, la botifarra ve de la manilla.

Descripció de la recerca:

La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

Diferències amb la botifarra
El joc de la manilla es diferencia del de la botifarra en els següents punts:
-No es pot escollir trumfo.

-El jugador que reparteix ha d'ensenyar la seva última carta que és la que marcarà el trumfo. En conseqüència, mai es podrà fer botifarra.
-Quan es recull una mà s'han d'ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de col·locar-les al pilot corresponent.
-No es barregen les cartes al començament de cada dat. Només es poden fer escapçades sense intercalar les cartes. Aquesta peculiaritat afavoreix el fet que els jugadors tinguin moltes cartes d'un mateix pal. Aquesta norma, juntament amb el fet que les cartes es recullen ordenadament fa que els més hàbils jugadors puguin deduir bastant acuradament les cartes dels altres jugadors, a partir de les seves, si recorden com s'han jugat al dat anterior.

L'Alguer. Moments inoblidables.

Pels que encara no heu fet vacances, avui us porto una proposta, l'Alguer:

"Un dia un amic ens va portar a l'Alguer. D'aquesta meravellosa terra me'n vaig endur molts records. Els carrers de l'Alguer tenen un aroma especial, entra dins teu sense demanar permís. Quan t'acomiades saps que tornaràs. La llum natural d'aquesta illa t'enamora, com també t'enamora poder parlar amb ells amb la teva llengua. De l'Alguer vaig venir amb una cosa clara, si mai em perdo segur que em troben allí.

La Franca Masu la vaig conèixer per Santa Tecla a Tarragona. Una nit d'estiu d'aquelles que el temps decideix llençar aigua a galledes. La plaça del Rei semblava un desert, tot preparat i ningú en el carrer. Nosaltres estàvem dins d'una furgoneta amb la Franca i el seu equip. Ella estava preocupada, li feia molta il.lusió cantar a Tarragona. Preocupada i emprenyada!. Va ser la primera persona que vaig escoltar parlar amb alguerès i em va fascinar. De cop i volta la pluja va marxar i va ser just en aquell moment quan les seves romàntiques faccions se li van suavitzar per passar a fer un somriure d'orella a orella. Després ens vam retrobar a l'Alguer on la vaig poder tornar a gaudir, aquesta vegada però acompanyada dels seus veïns, de la seva gent. Algú va definir la Franca com la "Perla de l'Alguer". Realment va estar molt encertat.

Encara em queden moltes coses per descobrir d'aquesta illa màgica, una d'elles és saber si juguen a la botifarra.

D'aquesta escapada vaig tornar amb la motxilla plena de records. Diari d'aquells dies. Gràcis Anton.

Us deixo amb la veu de la Franca Masu i els últims minuts a l'Alguer que em van regalar aquesta posta de sol. "

Un tros del film-concert "Pregàries" de Franca Masu. Imatges antigues de la bella ciutat de l'Alguer, recuperades per l'artista.

Ja ens han visitat més de 1500 persones....

Penyabutinaire arriba a les 1500 visites amb menys d'un mes. El dia que va està concorregut va ser l'1 d'agost amb la seva estrena. La segona posició és un empat tècnic entre el reportatge de la BOOM_15 i el reportatge deàciales festes de Gràcia, en tercer lloc i trobem el MASVISTMAILOU. El dia que es visita més la pàgina son els divendres. L'horari que rebem més navegants és entre les sis i les onze del vespre. El dia amb menys visita sempre coincideix amb cap de setmana i el registre és de 32.

La majoria de visitant arriben de Catalunya. Ens han visitat d'altres països 5 entrades d'Alemanya, 4 d'Estats Units, 1 de Mèxic, 1 de França, 1 de Suecia, 1 d'Uruguay.



En tenim una que el programa la defineix com a "Desconocido". Els puntets vermells són les entrades. El visitant desconegut si amplieu la imatge el trobareu a l'esquerra d'Àfrica al mig del mar.

El buscador més utilitzat Google. La paraula més buscada Penyabutinaire. Enllaços que ens porten més visites són, Alp2500, Forums Butinets, Diari de la Mar.