Cartes catalanes

dimecres, 27 d’agost del 2008

La botifarra en tercer lloc.

Ahir Rac 1 va dedicar l'espai " la pregunta del dia" a preguntar als seus oients, "quin és el teu joc de taula preferit?"
El resultat que el teniu tot seguit ens diu que el parxís està en primer lloc i que la botifarra està en tercera posició, empatat amb els escacs i uno.
Personalment m'hagués agradat més una primera o segona posició però segur que aquesta és la realitat. Em sorprèn que en aquesta enquesta no surt el domino o altres jocs de cartes que tenen molta tradició. De fet les enquestes normalment són imprevisibles.
Resultats de l'enquesta a RAC 1:
Quin és el teu joc de taula preferit?

Parxis 20%
Scrabble 12% Trivial 12% Risk 12%
Botifarra 10% Escacs 10% Uno 10%
altres jocs 14%
Per cert, l'altre dia quan vaig anar a fer una partida amb la gent de Cambrils a un bar de Vilafortuny que fa anys que cada tarda s'omple de gent jugant a la botifarra i al domino, un senyor de Mont-roig, el Badia, em comentava els orígens de la "botifarra". M'explicava que quan ell era jove el joc es deia "manilla". Que es jugava amb parelles però que no es cantava pal. Que la última carta que quedava quan es repartia es girava i aquell era el pal. Com mai havia escoltat aquesta versió la vaig buscar a la xarxa i efectivament, la botifarra ve de la manilla.
La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.
Diferències amb la botifarra
El joc de la manilla es diferencia del de la botifarra en els següents punts:
-No es pot escollir trumfo.
-El jugador que reparteix ha d'ensenyar la seva última carta que és la que marcarà el trumfo. En conseqüència, mai es podrà fer botifarra.
-Quan es recull una mà s'han d'ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de col·locar-les al pilot corresponent.
-No es barregen les cartes al començament de cada dat. Només es poden fer escapçades sense intercalar les cartes. Aquesta peculiaritat afavoreix el fet que els jugadors tinguin moltes cartes d'un mateix pal. Aquesta norma, juntament amb el fet que les cartes es recullen ordenadament fa que els més hàbils jugadors puguin deduir bastant acuradament les cartes dels altres jugadors, a partir de les seves, si recorden com s'han jugat al dat anterior
.