Cartes catalanes

diumenge, 24 d’agost del 2008

L'Alguer. Moments inoblidables.

Pels que encara no heu fet vacances, avui us porto una proposta, l'Alguer:

"Un dia un amic ens va portar a l'Alguer. D'aquesta meravellosa terra me'n vaig endur molts records. Els carrers de l'Alguer tenen un aroma especial, entra dins teu sense demanar permís. Quan t'acomiades saps que tornaràs. La llum natural d'aquesta illa t'enamora, com també t'enamora poder parlar amb ells amb la teva llengua. De l'Alguer vaig venir amb una cosa clara, si mai em perdo segur que em troben allí.

La Franca Masu la vaig conèixer per Santa Tecla a Tarragona. Una nit d'estiu d'aquelles que el temps decideix llençar aigua a galledes. La plaça del Rei semblava un desert, tot preparat i ningú en el carrer. Nosaltres estàvem dins d'una furgoneta amb la Franca i el seu equip. Ella estava preocupada, li feia molta il.lusió cantar a Tarragona. Preocupada i emprenyada!. Va ser la primera persona que vaig escoltar parlar amb alguerès i em va fascinar. De cop i volta la pluja va marxar i va ser just en aquell moment quan les seves romàntiques faccions se li van suavitzar per passar a fer un somriure d'orella a orella. Després ens vam retrobar a l'Alguer on la vaig poder tornar a gaudir, aquesta vegada però acompanyada dels seus veïns, de la seva gent. Algú va definir la Franca com la "Perla de l'Alguer". Realment va estar molt encertat.
Encara em queden moltes coses per descobrir d'aquesta illa màgica, una d'elles és saber si juguen a la botifarra.

D'aquesta escapada vaig tornar amb la motxilla plena de records. Diari d'aquells dies. Gràcis Anton.

Us deixo amb la veu de la Franca Masu i els últims minuts a l'Alguer que em van regalar aquesta posta de sol. "




Un tros del film-concert "Pregàries" de Franca Masu. Imatges antigues de la bella ciutat de l'Alguer, recuperades per l'artista.










1 comentari:

Anònim ha dit...

Al mig del mar hi ha una illa,
en aquesta illa hi ha un port,
al port hi ha una casa,
a la casa hi ha una finestra,
darrera la finestra hi ha una dona
que duu el mar als seus ulls.

Hola, sóc l’Anton i pel que es veu sóc l’inductor d’aquest post que ha penjat la meva estimada amiga Mar, que és un Sol de cognom i de fets.
Jo que sóc un tiu amb fama de fred i dur, avui he de confessar-vos, en veu baixa, que el post de la col•lega m’ha fet emocionar. Ella sap, per experiència pròpia, que ningú pot resistir-se als encantadors penya-segats de cabo caccia o les transparents aigües color maragda de la platja d’arenes blanques de la Pelosa. I no diguem de la veu dolça i nostàlgica de la “perla de l’Alguer”, la nostra estimada Franca Masu, cantant amb passió i sentiment al pati del baluard, la notte bianca de la festa major de Sant Miquel.
Amics i amigues de la Mar, l’Alguer és senzillament increïble. És una ciutat molt bonica on els nostres valents avantpassats, principalment del Camp de Tarragona i del Penedès, hi van arribar fa exactament 636 anys i ho van fer per repoblar la ciutat, després d’ordenar el rei Pere III l’expulsió dels seus primitius habitants. Potser sigui aquest el lligam inconscient que té la vilafranquina amb l’illa de corall, chi lo sa?
Si decidiu fer cas a recomanació de la vilafranquina i feu cap a l’Alguer, el primer que us impactarà serà aquest miracle de supervivència de la nostra llengua, tenint en compte que el català va sofrir primer els efectes de la penetració del castellà entre els segles XVI i XVIII, culminant amb l'anihilació de la Corona d'Aragó després de la victòria borbònica a la Guerra de Successió, i després la imposició de l'italià amb l'edicte de Carlo Felice a començaments del XIX. Però, realment què s’ha de veure a l'Alguer? Jo us recomanaria un passeig per la ciutat vella, perquè és retornar a la ciutat medieval, a la ciutat emmurallada que, durant segles, ha conservat la llengua catalana. Heu de visitar la Catedral (on hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i diverses obres d'art català del segle XVI). No us heu de perdre la missa del diumenge a l'Església de Sant Francesc, és en català i és l’únic moment en què podreu escoltar en un àmbit públic i formal la nostra llengua. També heu de visitar els bastions, les torres de la muralla, el port, el Palau d’Albis a la Plaça del Pou (on s'hostatjà Carles Vè) i, sobretot, passejar pels carrers i places de l'antiga (forma algueresa de Barceloneta, nom amb el qual es coneixia l'Alguer a l'Edat Mitjana).
Al matí és molt interessant anar al Cabo Caccia (Cap de Caça), el lloc que es veu a la posta de sol que us ha penjat la Mar, i visitar les Coves de Neptú. EI Cap de Caça és una extensa reserva natural, amb impressionants penya-segats, davant dels quals es troben diverses illetes, com la Foradada i com la Plana. S'hi pot arribar amb barca directament des de l'Alguer, o baixant el penya-segat per l'escala del Cabirol, amb 700 esglaons tallats a la roca. Jo recomano el petit creuer amb barca. Els dies de sol és d’una bellesa inigualable. Si aneu per carretera, us recomano que us atureu a visitar el nuraghi de la Palmavera, un lloc de cases fortificades pels homes prehistòrics de la illa i ple de sorpreses, on els mites i la historia es fonen.
Després de fer-vos la romàntica foto de la posta del sol (A l’Alguer el sol es pon damunt el mar) i deixar-vos acariciar per l’agradable i misteriosa llum del crepuscle alguerès, us recomano passar a l’acció i anar al restaurant Casablanca. Té una magnífica terrassa on, envoltats de sards, anglesos, napolitans i catalans, podreu beure una bona cervesa i menjareu a bon preu la típica cuina italiana.
I per acabar, només una recomanació. Si agafeu un cotxe de lloguer, respecteu les limitacions de velocitat i no feu l’Alonso pels revolts de les carreteres de l’illa, que els regalets arriben fins i tot a la capital del Penedès.
Bon estiu i bones vacances pels que encara no les heu fet

Anton, l’inefable amic de la Mar i de l’Oscar