La botifarra en tercer lloc.

Ahir Rac 1 va dedicar l'espai " la pregunta del dia" a preguntar als seus oients, "quin és el teu joc de taula preferit?"

El resultat que el teniu tot seguit ens diu que el parxís està en primer lloc i que la botifarra està en tercera posició, empatat amb els escacs i uno.

Personalment m'hagués agradat més una primera o segona posició però segur que aquesta és la realitat. Em sorprèn que en aquesta enquesta no surt el domino o altres jocs de cartes que tenen molta tradició. De fet les enquestes normalment són imprevisibles.

Resultats de l'enquesta a RAC 1:

Quin és el teu joc de taula preferit?

Parxis 20%
Scrabble 12% Trivial 12% Risk 12%
Botifarra 10% Escacs 10% Uno 10%
altres jocs 14%

Per cert, l'altre dia quan vaig anar a fer una partida amb la gent de Cambrils a un bar de Vilafortuny que fa anys que cada tarda s'omple de gent jugant a la botifarra i al domino, un senyor de Mont-roig, el Badia, em comentava els orígens de la "botifarra". M'explicava que quan ell era jove el joc es deia "manilla". Que es jugava amb parelles però que no es cantava pal. Que la última carta que quedava quan es repartia es girava i aquell era el pal. Com mai havia escoltat aquesta versió la vaig buscar a la xarxa i efectivament, la botifarra ve de la manilla.

Descripció de la recerca:

La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

Diferències amb la botifarra
El joc de la manilla es diferencia del de la botifarra en els següents punts:
-No es pot escollir trumfo.

-El jugador que reparteix ha d'ensenyar la seva última carta que és la que marcarà el trumfo. En conseqüència, mai es podrà fer botifarra.
-Quan es recull una mà s'han d'ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de col·locar-les al pilot corresponent.
-No es barregen les cartes al començament de cada dat. Només es poden fer escapçades sense intercalar les cartes. Aquesta peculiaritat afavoreix el fet que els jugadors tinguin moltes cartes d'un mateix pal. Aquesta norma, juntament amb el fet que les cartes es recullen ordenadament fa que els més hàbils jugadors puguin deduir bastant acuradament les cartes dels altres jugadors, a partir de les seves, si recorden com s'han jugat al dat anterior.

L'Alguer. Moments inoblidables.

Pels que encara no heu fet vacances, avui us porto una proposta, l'Alguer:

"Un dia un amic ens va portar a l'Alguer. D'aquesta meravellosa terra me'n vaig endur molts records. Els carrers de l'Alguer tenen un aroma especial, entra dins teu sense demanar permís. Quan t'acomiades saps que tornaràs. La llum natural d'aquesta illa t'enamora, com també t'enamora poder parlar amb ells amb la teva llengua. De l'Alguer vaig venir amb una cosa clara, si mai em perdo segur que em troben allí.

La Franca Masu la vaig conèixer per Santa Tecla a Tarragona. Una nit d'estiu d'aquelles que el temps decideix llençar aigua a galledes. La plaça del Rei semblava un desert, tot preparat i ningú en el carrer. Nosaltres estàvem dins d'una furgoneta amb la Franca i el seu equip. Ella estava preocupada, li feia molta il.lusió cantar a Tarragona. Preocupada i emprenyada!. Va ser la primera persona que vaig escoltar parlar amb alguerès i em va fascinar. De cop i volta la pluja va marxar i va ser just en aquell moment quan les seves romàntiques faccions se li van suavitzar per passar a fer un somriure d'orella a orella. Després ens vam retrobar a l'Alguer on la vaig poder tornar a gaudir, aquesta vegada però acompanyada dels seus veïns, de la seva gent. Algú va definir la Franca com la "Perla de l'Alguer". Realment va estar molt encertat.

Encara em queden moltes coses per descobrir d'aquesta illa màgica, una d'elles és saber si juguen a la botifarra.

D'aquesta escapada vaig tornar amb la motxilla plena de records. Diari d'aquells dies. Gràcis Anton.

Us deixo amb la veu de la Franca Masu i els últims minuts a l'Alguer que em van regalar aquesta posta de sol. "

Un tros del film-concert "Pregàries" de Franca Masu. Imatges antigues de la bella ciutat de l'Alguer, recuperades per l'artista.

Ja ens han visitat més de 1500 persones....

Penyabutinaire arriba a les 1500 visites amb menys d'un mes. El dia que va està concorregut va ser l'1 d'agost amb la seva estrena. La segona posició és un empat tècnic entre el reportatge de la BOOM_15 i el reportatge deàciales festes de Gràcia, en tercer lloc i trobem el MASVISTMAILOU. El dia que es visita més la pàgina son els divendres. L'horari que rebem més navegants és entre les sis i les onze del vespre. El dia amb menys visita sempre coincideix amb cap de setmana i el registre és de 32.

La majoria de visitant arriben de Catalunya. Ens han visitat d'altres països 5 entrades d'Alemanya, 4 d'Estats Units, 1 de Mèxic, 1 de França, 1 de Suecia, 1 d'Uruguay.



En tenim una que el programa la defineix com a "Desconocido". Els puntets vermells són les entrades. El visitant desconegut si amplieu la imatge el trobareu a l'esquerra d'Àfrica al mig del mar.

El buscador més utilitzat Google. La paraula més buscada Penyabutinaire. Enllaços que ens porten més visites són, Alp2500, Forums Butinets, Diari de la Mar.

Risoteràpia amb .... taxin, taxin.... MASVISTMAILOU

Cada dijous dediquem la web de la penyabutinaire a la risoteràpia amb els vídeos que ens porta el Xavi Roca més conegut mundialment per "masvistmailou" i per la banyera que diu tenir a casa seva.
Hi ha un vídeo al youtube que no el podem enllaçar a la pàgina peró si que us recomanem li feu una visita. No hi ha millor cosa perquè t'escoltin per telefon que oferir uns bons regals.... jajajaj... clik aquí per veure el vídeo del contestador.

Fins dijous que ve!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluislleo... reporter gràfic de la Festa Major de Gràcia

Any 1933. Carrer Progrés

BAN 2008 Festa Major de Gràcia

Dos coloms al carrer es gronxenen

un filat de la llum

es fa tard i al forn ja tanquen
és agost i el barri bull (llegir +)

Quan arriba el cap de setmana del 15 d'agost bona part de les poblacions catalanes estan de Festa. Seguir les tradicions al llarg dels anys no és gens fàcil. Gairebé totes les entitats passen moments difícils i són aquelles persones amb esperit associatiu qui han fet que perdurin fins els temps d'avui.

Si aquí li afegim que parlem d'una gran ciutat de ben segur que l'esforç encara estat més gran. Per aquest motiu avui dedico el post aquesta festa amb l'ajuda de "Lluislleo" i el seu ajudant Els dos reporters els teniu a l'esquerra.

El Lluíslleo aquest cap de setmana ha tingut deures i l'hem enviat a fer un reportatge gràfic de les festes de Gràcia.

La història d'aquesta festa ens diu: "Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de Franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..."(...+)

Una de les tradicions més arrelades i coneguda per la resta de Catalunya és la costum de guarnir carrers i balcons. Aquí teniu imatges històriques. En l'edició d'enguany han participat quinze carrers i vint-i-nou balcons i portalades. L'or del 2008 ha estat pel Carrer Joan Blanques de Baix dedicat a les labors de tota la vida i a les àvies. Tot seguit teniu una selecció de fotos del Lluislleo.

Per a veure tot l'álbum clik aquí.

Fins el 21 d'agost els carrers del Barri de Gràcia estan farcits d'activitats per a tots els públics. Agenda.

Tot seguit teniu els barris que van guanyar el segon i trecer premi.
Album Picasa Festes de Gràcia 2008
Carrer Joan Blanques de d'alt. 2on Premi

Carrer Verdí. 3er Premi

Bona Festa Major!!!!!!!!!!!!!

Joan Sol. L'home casteller... el meu avi.

A banda de jugar a la botifarra tinc altres aficions. Una d'elles els castells. A la vostra esquerra de la pantalla teniu una prova de que no us dic pas cap mentida.

L'afició als castells és una herència. "Joan Sol. L'home casteller", la millor definició per aquest home, tal i com van titular el llibre els Xicots de Vilafranca era el meu avi. Com podeu veure a la foto estic amb una camisa verda (castellers de vilafranca), però des de fa 25 anys que em sento dels Xicots de Vilafranca. Els motius d'aquest canvi de camisa queden ben explicats en la petita aportació que vaig fer en el llibre.

Ser néta del Sol ha estat sempre un fet que ho he dut amb molt d'honor. Els Xicots han sabut donar-li aquest home allò que ell va aportar al fet casteller i per la cultura Vilafranquina.

De fet gràcies aquesta colla, el Sol restarà ballant per sempre en una de les coses que més estimava de la seva vida, la Festa Major de Vilafranca. És de ben nascuts agrair allò que fan els altres per tu, per aquest motiu i des d'aquesta pàgina els dono les gràcies a tots i cada un dels membres de l'entitat pel reconeixement que li han concedit amb el suport de l'Ajuntament.

Foto: Festa major Vilafranca. Primera ballada del nan del Sol, President d'honor dels Xicots de Vilafranca

Quan he vist la meva foto de quan era petita m'ha fet gràcia explicar-vos aquest petit racó de la meva vida que sens dubte ha estat clau amb el meu tarannà.
Us deixo amb un reportatge dels 25 anys de la colla, ( post dedicat aquest dia). Us espero a tots els que vulgueu participar els dies 29 i 31 d'agost a fer pinya a la Festa Major. Sí, dic 29 i 31, perquè els Xicots de Vilafranca per la diada de Sant Fèlix continuen sense poder aixecar castells.

Reportatge 25 anys Xicots de Vilafranca ( 5 parts)

"Masvistmailou" primer col.laborador de la penyabutinaire!!!

Darrera d'un dels nicks més originals de butinet (masvistmailou) si amaga Xavi Roca i Ferragut. Ell sempre explica que és un home de muntanya, desprès tots sabem que viu entre Montjuïc i Tibidabo, o sigui que de muntanya!!!!.

Va néixer a Bigues i Riells, fa tres anys que viu a la cap1ital, té 33 anys i escampa la seva simpatia arreu de Catalunya degut a la seva feina de comercial. Els que passem alguna estona amb ell ja sabem que és una persona de caràcter alegre, extravertit i amb un sentit de l'humor envejable.

Li agrada tocar la guitarra, ho fa només davant de la seva xicota i si aquesta ho vol.
En Xavi serà el primer col.laborador d'aquest blog. Un dia a la setmana ens recomanarà un vídeo dels que hagi trobat per la xarxa. Practicarem la "risoterapia" que diuen que té molts beneficis. Superar l'arxiu sonor d'avui serà difícil, però aquest serà el seu repte.

El Manel "Seuma", un dels 100 actors del Retaule de Sant Ermengol

Aquí el teniu el Manel (nick:Seuma), més feliç que la una fent "d'avi Enric" en la seva última obra de teatre "un fanàtic del barça"

El Manel té 55 anys viu a la Seu d'Urgell i el seu racó de Catalunya és L'alt Urgell. L'últim llibre que ha llegit ha estat "Los topos" i el que més la sorprès "Archipielago Gulag".

La Cenicienta de Fòrmula V és la cançó de la seva vida però reconeix que la música li agrada tota.

Reconeix que la violència que hi ha actualment al món li treu la son més d'un dia. El millor viatge Sant Petesburg. La millor pel.lícula Doctor Civago, la última que ha vist Sexo en Nueva York

El Manel a banda de jugar a Butinet i engrescar la sala li agrada caminar, collir bolets ( ara ja no se si és collir o caçar), anar a la muntanya i sobretot fer teatre.

Des de fa quatre anys forma part d'una companyia amateur que es diu "FEM GRESCA" a la població de Noves de Segre. Aquí durant tot l'any fan diferents tallers entre ells, teatre.

Ahir el Manel va ser un dels 100 actors que van protagonitzar el Retaule de Sant Ermengol. Com diu ell formar part d'aquests 100 actors és tot un honor per un urgellenc, participa sota el paper de Canonge.

DIARI D'ANDORRA 10/08/08

El retaule de Sant Ermengol aplega un centenar d’assistents
La representació va comptar amb la presència del bisbe Joan Enric Vives

Llegir noticia (+)

Oficina de Turisme
Ajuntament Seu d'Urgell
Ara Lleida Diputació
Fins el 17 d'agost us podeu acostar a la Seu d'Urgell i viure en directa aquesta representació.
Felicitats Manel, aquí tens la cançó de la teva vida!!!

P.D. Sobre si collir o caçar bolets ja sabem una cosa nova a l'Urgell és diu "plegar".

Resposta de Joe Ramírez i Berguda creador de les cartes catalanes.

El dijous quan vaig rebre el joc de cartes les cartes catalanes i després de celebrar la sorpresa vaig enviar un mail per felicitar al seu creador Joe Ramírez i Berguda.
Aquí teniu la resposta.

MOLTES GRÀCIES, MAR!

Quan vaig començar aquesta aventura no les tenia totes... tot costa molts dinersi, al principi, ningú t'ajuda obertament...ara, la cosa ja pinta millor, les cartes agraden molti , com tú, molts m'envien missatges encoratjadors. S'agraeix molt, de veritat.

No sé si, finalment, les CARTES CATALANES acabaran per ser, de veritat, el joc de cartesdels catalans i catalanes... ( no és empresa fàcil ) però el que si sé segur és que l'opinióde la gent de butinet és molt important.

Una abraçada
Jou Ramírez i Burgada

Així és el Carles de Butinet.

Nom i cognoms: Carles Albert Vallvè i Guionnet

Edat: 30 anyets ja !!!

Nascut: L’1 de desembre del 1977 a Tarragona.

Residència actual: Vic.

El meu racó de Catalunya: Tarragona, que hi he viscut 29 anys.

Mar o muntanya: Muntanya, no m’agrada el mar.

El Carles Albert és el Carles creador de Butinet. La informàtica és una de les seves passions però en té moltes més.

Un jove amb caràcter aventurer li agrada viatja. Afirma que el viatja dels seus somnis el va realitzar l'any passat una setmana pel desert del Sahara (Tunísia) en quad. Ara una de les coses que més desitja és poder tornar-hi però amb la Marta, la seva companya.

Té un redamunt de hobbys, gairebé més dels que pot fer, aquí teniu un exemple: informàtica, programar, programar videojocs, Pitch and putt, DDR , bicicleta, internet, sèries de TV (en català o anglès) .... ell mateix diu : "en resum masses hobbies i poques hores al dia."

Però encara li queda temps per llegir, l'últim estat The Hobbit en anglès. I aquest títol està entre les seves lectures preferides acompanyat per tots els del Sherlock Holmes (el meu ídol d’infantesa).

Quan parlem de música hem de parlar de Freddie Mercury. Però té una bona llista de tendències musicals. Dance, Techno ... rock en català. "A la meva selecció musical hi ha de tot. Si hagués d’escollir dues cançons: Pau Casals - Cant dels ocells, i Cascada - Everytime We Touch (Slow Remix)."

Si parlem de cinema es queda sense cap dubte amb la primera versió de The Matrix. Darrerament ha vist “Sexo en Nueva York” .

Pel que fa a la gastronomia en el Carles no el trobareu mai en un Restaurant on la cuina de disseny sigui la protagonista. Ell mateix és defineix "raro" pel que fa al menjar, i la Marta i afegeix "molt raro". Els seus plats preferits per si l'heu de convidar són: "ou farrat amb patates fregides", entrepà de pernil, entrecot a la brasa i formatge de bola (sombrero de copa).

-Què et treu la son?

Pràcticament tot. Qualsevol cosa, per petita que sigui, que em fiqui una mica nerviós li començo a donar voltes ... i m’acaba afectant molt. El ButiNET m’ha tret la son MOLTS cops.

- Com quan i perquè de Butinet?

El ButiNET va néixer en la meva ment quan vaig aprendre a jugar a la botifarra cap allà al 1998, ja que em costava trobar gent per jugar i vaig dir que s’havia de poder jugar per Internet. Anys després, al 2001, una amiga em va dir que havia sentit d’un concurs de creació de jocs, i hi vaig presentar la idea del ButiNET. Vaig passar a la següent fase del concurs, que era desenvolupar el joc, i el vaig programar durant l’estiu el 2001. Vaig tenir la sort de guanyar el concurs, i el 3 de desembre del 2001 em van donar el premi i es va publicar a Internet.

- Quina valoració en fas d'aquesta primera etapa del 2001 al 2008 ?

La valoració en conjunt és molt bona, ha estat una experiència brutal anar veient el que per mi era un passatemps, com anava creixent, i creixent. Quan el vaig fer, pensava que jugarien “4 universitaris comptats”, no m’esperava l’èxit que ha tingut, i encara menys la comunitat que s’hi ha creat.
Ni que hi ha hagut de tot. Hi ha hagut molts moments difícils, i més d’un cop he estat apunt de deixar-ho, normalment per culpa d’algun impresentable, per sort, sempre hi ha hagut algú que en els moments difícils que m’ha ajudat a tirar endavant.

- Dades curioses?

Nicks registrats: 35000
Màxim numero d’usuaris simultanis (des de el canvi de servidor): 305 (21 de juliol, a les 23:11).

- Quin futur li espera al Butinet?

El futur del ButiNET, doncs espero que en tingui molt. El ButiNET com estava fins ara, tenia poc futur, i estava predestinat o a quedar-se estancat, o a acabar desapareixent.
Els canvis que s’han fet al ButiNET, són entre d’altres coses, per intentar assegurar un futur (actualitzacions, millores, etc.). D’idees pel futur ni han moltes, algunes ja les coneixeu, altres encara no es poden dir.

- Per acabar un missatge pel butinaires?
Per acabar.... agrair a tothom que en el llarg del temps ha ajudat o col•laborat al ButiNET, i a TOTS els ButiNETaires pel bon ambient que s’ha gaudit sempre.
Així és el Carles i així us ho he explicat.

Aquí el teniu, en el seu entorn natural !!!

Mar Roca

Cambrils

Penyabutinaire.......... Què us recorda? jajajajja

BooM_15 en escena!!!!

La Boom_15 és prou coneguda per tots els butinaires. La BooM_15 és diu Lídia Balaguer i viu a Berga. Té 22 anys, si l'haguéssim de descriure amb quatre paraules diríem que és una noia, alegre, inquieta, emprenedora i legal.Aquest dissabte passat i desprès de confessar pel general que s'estava pintant les ungles de color negra vam saber que l'esperava la seva iniciació als jocs de rol.Avui encara li fa mal el cos de tan de córrer, però com no podia ser d'un altre manera s'ho va passar "pipa".

Fotos de dissabte

Malgrat confessa que li agrada més jugar a la botifarra la Lídia fa una valoració molt positiva de la seva primera experiència en el món del rol: "sota unes regles i uns límits estan bé i no tenen perquè ser perillosos. La gent normalment assigna rol a matar i això no és pas veritat perquè aquest dissabte ho vaig poder descobrir-ho per a mi mateixa . Ningú va fer mal a ningú els combats que fèiem eren del tot inofensius".

Ja us he dit que aquesta noia és inquieta i s'apunta a tot arqui teniu una bona mostra d'aquesta afirmació.

Setmana la festa medieval de bagà

I tu què vols preguntar?

Aquesta setmana començarem amb una bateria d'entrevistes d'estiu. Les entrevistes pretenen conèixer més aquelles persones que hi compartim bons moments del dia. Una bateria de preguntes en format desenfadat i diviertit. Saber quin tipus de cinema, lectura, música i altres curiositats seran el fil conductor. Per començar la primera serà amb el Carles del "Butinet".

Tal i com us vaig explicar el primer dia aquest blog pretén ser interactiu, això vol dir que sense la vostra ajuda aquest petit projecte és impossible.

Teniu a la vostra disposició el mail penyabutinaire@gmail.com on podeu fer-me arribar les vostres preguntes i curiositats. Espero els vostres correus.

Aquí teniu un acudit d'e-faro per aquells que avui ja esteu de vacances.

Poc a poc i bona lletra !!!!!!

Bona acollida la que ha tingut el blog de la "penyabutinaire" en el seu primer dia. Gràcies a totes aquelles persones que em doneu suport amb aquesta iniciativa, però tal i com us vaig anar dient aquest espai pretén ser un blog on els protagonistes sigueu vosaltres.

Qualsevol tema és interessant. En principi la idea inicial és actualitzar-lo un parell de cops a la setmana, per allò de començar a poc a poc i bona lletra, però no dubteu que si hi ha material jo i poso les ganes de publicar-ho.

La pregunta més realitzada ahir va ser quin tipus de col.laboració es podia fer, doncs moltes.... des de poder fer una felicitació on-line als companys, a noticies, campionats i trobades relacionades amb la botifarra, vídeos curiosos que trobeu a la xarxa i que vulgueu compartir, recomanar blogs, publicar articles etc etc....

Avui tenim ja un tema interessant. Un dels nostres companys us estic parlant de l'Alp2500, més conegut com "l'home de les muntanyes"o directament "Passerell" L'Alp2500 va estrenar ahir el seu blog d'opinió.

L'Alp2500 és un company interessant, sobretot per la manera que té de veure les coses. És un observador nat de tot alló que l'envolta, si aquí li afegim que el que l'envolta tingui a veure amb la política o amb el seu país "Catalunya", millor que millor. És aleshores quan es posa en marxa el mecanisme de debat que a partir d'avui podrem seguir i gaudir. Els debats sempre són interessants quan hi ha diferents punts de vista.

Finalment el Pere ha fet un regal al món mundial amb el seu espai d'opinió.

BLOG ALP2500

A partir d'avui trobareu a l'esquerra del monitor un espai que és dirà " blogs butinaires" on si em feu arribar les vostres adreces quedareu enllaçats.

Penyabutinaire!!!!

Estrenem aquest nou blog. Ho faig amb el video/record de la trobada a Castellar del Vallès organitzada per la "Conchi" i que va ser tot un èxit.
A partir d'avui i de manera setmanal aquest espai s'anirà actualitzant amb entrevistes, noticies, reportatges.... tot relacionat amb la gent del Butinet i amb el joc de la Botifarra.

Trobareu entrevistes amb aquelles persones que sota un nick prou conegut per tots i amb un denominador comú ens tingui coses que explicar...

Explicar-vos que vaig escollir el color verd de fons d'aquesta pàgina perquè és el color de Butinet. El fet del capçal ple de llapis de colors, em va agradar perquè penso que en el Butinet som molta gent de diferents formes de pensar i de veure les coses. D'aquesta manera amb aquest piti-poti de colors em va semblar que tots i tenim el nostre color i espai.

Teniu una enquesta a la vostre esquerra de la pantalla que estarà oberta fins el 24 d'agost i que ara us pregunta sobre els canvis del Butinet.

Teniu un correu on fer arribar tot tipus de suggeriments, fotografies, noticies sobre campionats etc... penyabutinaire@gmail.com

La setmana que bé tindrem una entrevista.....

1era trobada Sant Antoni de Calonge